A P M I LL C


Ir al Contenido

ACTE PARLAMENT DE CATALUNYA 12 D’ABRIL 2013

Discurs dia 14 d'Aril 2011 en el Parlament de Catalunya amb motiu de l'homenatge als represaliats pel franquiste

 

Hble. Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, senyores i senyors diputats, representants d’altres institucions i associacions, amics i familiars, moltes gràcies per la vostra presència en aquest acte de solidaritat amb les víctimes del franquisme.

 

Un any més ens reunim davant d’aquest monument als immolats per la llibertat a Catalunya, per recordar a tots aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional i que malgrat haver transcorregut més de 35 anys de la mort del dictador, encara no han estat rehabilitats jurídicament, degut a la desídia política dels diferents governs espanyols que hem tingut en el transcurs de l’actual democràcia.

 

La prova la tenim amb l’aprovació a l’any 2007 de la vergonyosa Llei de la Memòria Històrica, que amb tota la voluntat política nega el reconeixement jurídic de les víctimes i l’anul·lació de les sentències de ple dret, que foren dictades per aquells criminals tribunals militars il·legals, malgrat les promeses que havíem rebut del propi govern espanyol de que serien anul·lades.

 

L’estat espanyol, doncs,continua essent una anomalia, pel seu exemplar model d’impunitat, s’ha volgut obviar els forats negres de la Nostra vergonyosa Transició. S’ha estat irrespectuós envers les víctimes.Espanya es diferent.

 

Però sí que es va tenir cura de fer aprovar a l’any 1977 la Llei d’Amnistia, per eximir als franquistes de totes les responsabilitats penals, civils i patrimonials en que haguessin pogut incórrer durant aquell règim dictatorial, amb la generositat de tots els grups parlamentaris d’aquella època, però no es va tenir la mateixa generositat ni la valentia política, per exigir en aquell mateix moment la rehabilitació dels represaliats. Això no és massa exemplar per un País que creu i diu ser democràtic.

 

Les nostres mares no han pogut veure la rehabilitació jurídica del seu ser estimat, i els fills comencem a dubtar-ho, doncs, els anys passen i fins el dia d’avui no hem trobat el recolzament necessari, malgrat la Nostra constant lluita pacífica reclamant justícia.

No hem demanat mai venjança, però si justícia i aquesta se’ns ha vingut negant sistemàticament a tots els nivells.

 

Amb el silenci i l’oblit no s’aconseguirà esborrar aquella negra pàgina de la història, ni es tancaran les ferides, si no tot el contrari, cada dia que passa són més profundes, al trobar-nos amb aquesta fredor i manca de voluntat en solucionar el problema.

És imperdonable aquesta silenciosa indiferència de l’actual democràcia, ens fa tant o més mal que la repressió que varem patir durant el franquisme.

 

Amb aquestes paraules voldríem sensibilitzar a qui correspongui actuar políticament a favor de tots aquells homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República.

 

PERE FORTUNY I VELÁQUEZ

 

 

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA


Regresar al contenido | Regresar al menú principal