A P M I LL C


Ir al Contenido

CONCLUSIONS DESPRÈS D'ESTUDIAR LA MAL ANOMENADA LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA


Conclusions després d' Estudiar la mal Anomenada Llei de la Memòria Històrica, aprovada per les Corts Generals, en la qual suposadament es reconeix i s'amplien drets I s'estableixen mesures a favor dels que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil



Exposició de motius de la Llei:



1.- La Llei es refereix a l’esperit de reconciliació i concòrdia, així com també de respecte al pluralisme i la defensa pacífica de totes les idees, de les quals hem gaudit d’acord amb el guió de la Transició, que ens va dur a una clara vocació integradora.

Com es pot parlar d’una clara voluntat integradora de la Transició, quan va ser una imposició del franquisme i una claudicació dels polítics que van intervenir en els pactes de la Moncloa. Els pares de la nova constitució van acceptar tot el que se’ls va imposar, per aconseguir la democràcia, així ho han manifestat públicament alguns d’ells en diferents ocasions.

També es va acceptar la llei d’amnistia, així els presos polítics que estaven a les presons pogueren sortir, però no foren rehabilitats; en canvi, els franquistes sí que es varen autoamnistiar i tothom ho va admetre i callar.

2.-La Llei reconeix que malgrat els esforços legislatius, queden encara iniciatives per adoptar, com també donar una complida i definitiva resposta a les demandes dels ciutadans, donat que es tracta de peticions legítimes i justes.

Se’ns diu que la llei assumeix la Declaració i la condemna del franquisme d’acord amb el contingut de l’informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, signat a París al 17 de març de 2006, en el qual es denunciaven les greus violacions del Drets Humans comesos a Espanya entre els anys 1939 i 1975.

Al menys els legisladors no tenen vergonya de reconèixer de que queden encara moltes iniciatives per adoptar i donar una complida i definitiva resposta als ciutadans; però, deliberadament han desaprofitat l’ocasió, al negar-se voluntàriament a donar-hi les solucions adients pels represaliats, tot i que les associacions i entitats memorialistes hi hem insistit reclamant al Govern que fes una llei justa i digna. Mai hem exigit venjança ni represàlies envers tots aquells que tan mal ens van fer, però han fet el sord, no ens han escoltat. Mai més es tindrà una ocasió com aquesta, malgrat les promeses públiques que ens van fer el President i la Vicepresidenta del Govern, però les paraules han quedat diluïdes amb el temps.

Les nostres mares i molts fills tampoc no han pogut veure la rehabilitació del seu ser estimat i els fills que quedem ho comencem a dubtar.

És totalment vergonyós políticament, el fet de que es digui que s’assumeixi la Declaració de l’Assemblea Parlamentària d’ Europa, després de trenta anys de la nostra modèlica democràcia, imposada per l’esperit de la Transició i que la condemna vingui com a resultat dels acords de les institucions estrangeres, de manera que la manca de sensibilitat i dignitat dels polítics espanyols queda ben palesa.

Ara caldrà que l’Assemblea Parlamentària d’ Europa, declari els judicis nuls per il·legals, per tal d’arribar a que el Govern també ho assumeixi ?
3.-La Llei també es refereix a què ja és l’hora, de que les generacions que gaudeixen de la democràcia espanyola, recuperin per sempre a tots els que van patir les injustícies, sobretot els que hi van perdre la vida i els seus familiars

El preàmbul, diu que es vol recuperar a tots els que van patir les injustícies, sobretot als que hi van perdre la vida i als seus familiars, aquest simulacre de reconeixement no té sentit doncs, el contingut de l’articulat de la Llei, continua cometent un frau amb tota aquesta gent, se’ls enganya i traeix amb aquest d’acte de bona voluntat dels legisladors, amb voler recuperar-los per sempre, mentre el que fan es totalment el contrari, se’ls nega la rehabilitació jurídica.

Com es poden recuperar a tots els que van patir les injustícies, si la llei no declara els judicis nuls per il·legals, com s’ha d’entendre aquesta recuperació?

El Governs ens vol fer creure que han fet quelcom per rehabilitar aquells morts, però el poble es donarà compte de la injustícia que s’ha fet amb l’aprovació d’aquesta Llei, el temps els jutjarà.

4.-La Llei estableix el reconeixement de diverses millores econòmiques i en aquesta direcció es preveu el dret a una indemnització a favor de totes aquelles persones que van perdre la vida en defensa de la democràcia i que no havien rebut fins ara cap compensació.

Això no és veritat, és totalment fals, cal veure l’article 10.

Queden exclosos expressament els familiars de les víctimes que foren assassinades.

El Govern democràtic d’ Alemanya va demanar perdó al món, i a la vegada va indemnitzar econòmicament a les vídues espanyoles i d’altres nacionalitats. El Papa de Roma, també va demanar perdó per la seva col·laboració amb aquells règims feixistes. D’altra banda França, va demanar disculpes per la detenció del President Companys, i a més recentment ha reconegut una pensió vitalícia a tots el orfes dels espanyols que s’exiliaren a aquell País, després de la Guerra Civil espanyola i que havien treballat en camps de concentració francesos o lluitat amb la resistència contra els alemanys.

Espanya és diferent, no reconeix cap dret als seus familiars, i a la vegada nega la rehabilitació jurídica del assassinats, tampoc no hem tingut cap Govern de la nova democràcia, ni el Rei com a Cap d’Estat, que hagin demostrat la voluntat de demanar perdó per tots aquells crims durant aquesta llarga i dura dictadura.

L’ Església espanyola no ha volgut reconèixer la seva implicació en el genocidi de republicans i l’arquebisbe de València, fa uns mesos deia que no voldria crear una divisió social en distingir entre una memòria històrica veritable, justa i agraïda ( la dels màrtirs de la institució eclesial ) i una altra ( la que promou la Llei del govern socialista ) que podria avivar l’odi, la divisió, la rancor i el ressentiment. QUIN CINISME. Aquesta gent no poden tenir perdó de Déu.

Per què tanta resistència de la jerarquia eclesiàstica a demanar perdó pels anys de convivència i total implicació amb el règim franquista?

Recorden o no volen recordar els crims que van produir amb la seva benedicció i col·laboració directa amb el règim franquista?

La constitució espanyola pot ser acceptada com una realitat democràtica? NO.

Encara estem sota la influència de les lleis fonamentals d’aquells règim feixista? SI

Fins i tot, el Cap d’ Estat Espanyol, va ser coronat Rei amb la vigència de les lleis franquistes i desprès de trenta anys encara no ha jurat o s’ha compromès a complir la Nova Constitució Espanyola.
5.-Per concloure el preàmbul de la Llei, diu: Finalment aquesta llei vol contribuir a tancar les ferides encara obertes dels espanyols i donar satisfacció als ciutadans que patiren, directament o en la persona dels seus familiars, les conseqüències de la tragèdia de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura.

De debò els polítics que han creat aquesta llei i els que l’han acceptada, estan convençuts de que amb la seva promulgació es dóna satisfacció als ciutadans que patiren la repressió franquista, de manera que quedaran tancades les ferides? NO, no quedaran tancades. És totalment inacceptable moralment, políticament i jurídicament.

Les ferides continuaran estant obertes, fins i tot molt més profundes, doncs, aquesta vegada els danys ens els farà la pròpia democràcia.

És un frau indignant que es fa a tots els republicans que perderen la vida en defensa de la legalitat constitucional de la República, i el que és més incomprensible és que el greuge aquesta vegada el comet un Govern d’esquerres escollit democràticament i amb el ple consentiment de la majoria dels grups parlamentaris, això, ens porta a un desencís a la vista de la conducta política envers els que foren represaliats.

Article 1.- Objecte de la Llei

La present Llei té per objecte reconèixer i ampliar drets a favor dels que patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, promoure la seva reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal i familiar, adoptant mesures destinades a suprimir divisions entre els ciutadans.

La Llei no compleix els seus objectius.

Hi ha un oblit molt important pels represaliats del franquisme, nega la reparació jurídica a ser rehabilitats, no es prenen mesures per aconseguir-ho i les divisions entre ciutadans continuaran existint.

No hi ha voluntat real de reparació, l’esperit de la Llei és deixar les coses a mitges dites i amb el transcurs del temps esperar que s’oblidarà.

Article 2.- Reconeixement general

Com expressió del dret de tots els ciutadans a la reparació moral, es declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i l’exili.

Naturalment que eren totalment injustes les condemnes, les sancions i l’exili forçat, no serveix de res la declaració de caràcter radical que diu i no fa la Llei, només són paraules buides de contingut, no realitats.

Els familiars dels represaliats sempre ho han sabut que eren injustes, no els feia falta aquesta falsa declaració, el que esperàvem era que fossin anul·lades per il.legals, però per manca de voluntat o per covardia política dels legisladors això no es fa, parlar de reparació moral quan no s’aconsegueix la jurídica i un escarni pels afectats.

Article 3.- Declaració d’il·legitimitat

Es declara la il·legitimitat del tribunals, jurats i qualsevol altre òrgan penal o administratiu que durant la Guerra Civil, es van construir per imposar condemnes o sancions de caràcter personal, per ser contraris a Dret i vulnerar les més elementals exigències del dret a judici just.

Igualment es declaren il·legítimes per vicis de forma i fons, les condemnes i sancions dictades per motius polítics...

Són declarades les condemnes injustes per il·legítimes i els tribunals també, per vicis i forma i fons, però no s’atreveixen a declarar-les nul·les per il·legals, malgrat que es reconeix la seva il·legitimitat, els sumaris quedaran vigents, per tant els republicans continuaran estant classificats com a delinqüents.

Sembla incomprensible que no s’adonin dels danys que estan fent a totes aquelles víctimes republicanes i als seus familiars, ens han enganyat deliberadament.

Article 4.- Declaració de reparació i reconeixement personal

Es reconeix el dret de obtenir una Declaració de reparació i reconeixement personal a qui durant la Guerra Civil i la Dictadura patiren els efectes de les resolucions d’aquells tribunals, a través del Ministeri de Justícia.

Compatible plenament amb la resta de drets i mesures reparadores reconegudes en normes anteriors, així com l’exercici de les accions a que hi hagi lloc davant dels tribunals de justícia.
La Llei és tan generosa que reconeix el dret a aconseguir una Declaració, de reparació i reconeixement personal.

Als familiars se’ns concedeix per llei la gràcia o la generositat de poder demanar al Ministeri de Justícia, l’ expedició d’una Declaració, aportant la documentació que es requerirà per aconseguir-la.

Ens preguntem quina mena de documentació s’ haurà d’aportar per aconseguir aquesta reparació o reconeixement que ens farà el Ministeri de Justícia?

Haurem d’aportar avals de persones que garanteixin l’honorabilitat dels nostres familiars, tal com ja varem fer abans de ser jutjats i després assassinats?

Els represaliats o els seus familiars podran obtenir aquesta Declaració, sempre que reuneixin les exigències que dicti el Ministeri, aquest a més es reserva la facultat de denegar-ho, les sol·licituds s’hauran de presentar davant de la finestreta del negociat corresponent, o sigui aquells homes i dones que foren assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República, si volen aconseguir aquest “paper”, que no servirà de res, hauran de passar per la humiliació d’un altre judici, encara que només sigui administratiu, i després possiblement se’ls facilitarà la Declaració que ens diu la Llei.

Com se’ls pot dir als represaliats o als seus familiars que per ser reconeguts només moralment, hagin de demanar-ho, quan la pròpia Llei diu tots els judicis i tribunals eren il·legítims?

No és suficient el que diu la Llei, de que totes les sentències eren il·legítimes?

Ja sabem que és discrecional de cada família, però és necessària aquesta nova humiliació?

El que volíem i esperàvem del recte criteri del Govern, era l’anul·lació dels judicis, no un certificat de BONA CONDUCTA.

Tal com s’ha fet aquesta Llei, no podran prosperar mai els judicis de revisió, amb aquesta Declaració que facilitarà el Ministeri de Justícia pretenen donar a entendre als familiars i a la Comunitat Europea, de que el Govern ha fet quelcom per reparar els danys morals del franquisme. INDIGNANT.
A més d’injusta aquesta Llei, és immoral i es comet una canallada més en plena democràcia.
Atenció al punt 5, d’aquest article, diu que aquesta Declaració no constituirà títol de reconeixement de responsabilitat patrimonial de l’ Estat, i no hi haurà lloc a reparació o indemnització d’indol econòmic o professional, el Govern no en vol saber res, se’n renta les mans.

Amb aquest aclaridor punt, queda ben palesa quina és la bona voluntat i l’actitud del Govern.

Els republicans que foren ajusticiats il·legítimament i no il·legalment, segons aquesta Llei, no els dóna cap dret per ser rehabilitats jurídicament, el que pretén el Govern és que la gent afectada es conformin amb la Declaració del Ministeri de Justícia i amb aquest paper es sentin compensats i del tema que no se’n parli mai més.

Article 7.- Modificació de l’àmbit d’aplicació de les indemnitzacions a favor del que patiren presó

El punt Dos bis, reconeix una indemnització de 9.616,18 euros a les dones dels presos que van ser afusellats.

Continua la injustícia, si un republicà va ser condemnat a pena de mort i executat, només té dret a cobrar la indemnització la seva vídua i si aquesta també ja és morta, els fills no tenen cap dret, malgrat haver passat per les mateixes penalitats, els únics que sí tenen dret a rebre la indemnització són els hereus dels represaliats que assenyala l’article 10.

Quedarà alguna vídua viva per tenir dret a cobrar aquesta indemnització?

Totalment incomprensible i injust, com és possible que es puguin dictar i acceptar políticament aquestes normes tan discriminatòries i puguin ser acceptades pels diferents grups parlamentaris que van votar a favor de la Llei, amb l’honrosa excepció d’Esquerra Republicana de Catalunya?

Només hi ha una raó, el Govern ha fet números i ha especulat que aquesta mostra de generositat li costarà molts pocs euros, doncs en queden molt poques de vídues, la majoria desgraciadament són mortes.

És una hipocresia més per justificar-se públicament davant dels ciutadans, de que han pensat amb totes aquelles persones que sortien de les presons de matinada i no tornaven, tot i discriminar als seus familiars, pel que sembla aquests no reuneixen les circumstàncies excepcionals que causaren la seva mort, malgrat que foren afusellats per haver defensat la legalitat constitucional de la República i si hi concorren en els que senyala l’article 10.

Els familiars dels republicans assassinats durant el període que va de l’any 1939 al 1967, el que menys ens importa és la part econòmica, el que exigim i reclamem és la seva rehabilitació jurídica, anul·lant els judicis d’ofici per il·legals.

Article 10-. Reconeixement a favor de les persones mortes en defensa de la democràcia durant el període comprès entre 1 de gener de 1968 i 6 d’octubre de 1977.

Tenint en compte les circumstàncies excepcionals que causaren la seva mort, es reconeix una indemnització de 135.000 euros , als beneficiaris dels qui van morir durant aquest període, en defensa i reivindicació de les llibertats i drets democràtics.

En seran beneficiaris els fills i l’esposa del mort, i de ser morts els pares, els nets o els germans.

Diu que tenint en compte les circumstàncies excepcionals que causaren la seva mort, durant el període que va des de l’1 de gener de 1968 fins el 6 d’octubre de 1977, en defensa i reivindicació de les llibertats i els drets democràtics, als seus hereus se’ls concedeix una indemnització de 135.000 euros.

Quines són las circumstàncies excepcionals que motiven fer aquesta discriminació en relació amb els que van morir entre l’any 1939 i el 1967 ?

Si és una injustícia declarar els tribunals i els judicis només il·legítims per injustos i no s’atreveixen a declarar-los nuls d’ofici per il·legals, amb aquesta diferenciació segons la data en que foren assassinats, queda palesa una altre injustícia democràtica, que es comet entre els mateixos opositors del règim franquista, tots passaran pels mateixos tribunals i se’ls aplicava les mateixes lleis injustes.

Aquest se’ls reconeix una indemnització molt més important a la assenyalada en l’art. 7-2 bis, pels que van estar a la presó i condemnats a la pena de mort, a més de que en aquells casos només té dret a cobrar-la l’esposa del mort i en aquests altres casos els seus legítims hereus fins a segon grau.

Aquesta discriminació econòmica entre les persones que tenen dret a percebre la indemnització, deu ser perquè els més compensats van morir en defensa de les llibertats i la democràcia i els altres van morir per defensar la legalitat constitucional de la República.

A criteri del Govern i partits que hi ha votat a favor creuen que és justa i coherent cometre aquesta diferenciació?

Les causes de les morts del uns i dels altres no són les mateixes ?

Quines són les raons per fer aquestes diferències entre les víctimes del franquisme ?

El que entenem és l’especulació del Govern, doncs, si haguessin d’indemnitzar als que foren assassinats durant els anys 1939 al 1967, la tresoreria de l’Estat podria ressentir-se, doncs foren més de tres-centes mil les persones assassinades i en canvi els altres són molt pocs, i el Govern; en l' article 4, punt 5, deixa ben clar que no vol tenir cap responsabilitat patrimonial ni econòmica.

Llavors diuen que és una Llei digna i justa per tothom, quan en realitat el que passa és que no hi ha vergonya ni dignitat política.

Article 15.- Símbols i monuments públics

Les administracions públiques, prendran mesures oportunes per retirar tots els símbols commemoratius de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, excepte tots aquells que siguin declarats per raons artístiques, arquitectòniques o religioses protegides per la llei.

Això és imperdonable moral i políticament, no és possible imaginar que a Alemanya o Itàlia, conservin públicament els monuments dels dictadors Hitler i Mussolini per raons artístiques, la convicció generalitzada és la de que el Govern i els partits que han recolzat la Llei, han perdut els papers i el seny.

L’amnèsia imposada per la transició ha fet oblidar tot el que va passar durant la repressió del criminal de guerra el general Franco, aquesta conducta és intencionada o per covardia política?

Article 16.- El Valle de los Caídos


“El Valle de los Caídos” es regirà estrictament per les normes aplicables amb caràcter general als llocs de culte i als cementiris. I en cap lloc del recinte podran fer-se actes de naturalesa política ni exaltacions de la Guerra Civil, els protagonistes o del franquisme.

I la disposició addicional sexta, ens diu que la fundació gestora del “Valle de los Caídos”, inclourà entre els seus objectius honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i de la repressió política que la va seguir, amb l' objectiu de profunditzar en el coneixement d’aquest període històric i dels valors constitucionals. A la vegada fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha a la nostra societat.

Per llei no es pot imposar a que els monjos d’aquell lloc, resin pels nostres morts, seria una burla i un escarni per tots aquells que hi deixaren la vida, les famílies que són creients ho fan o ho faran quan ho creguin convenient, no necessitem que el Govern ho imposi per llei als monjos.

Si no fos que es tracta d’un assumpte molt greu políticament, n’hi hauria per riure, és molt poc seriós per una Llei que vol rehabilitar a unes persones que foren assassinades.

Ens agradarà veure quin Govern prohibirà qualsevol acte polític feixista en aquell lloc.

El que seria normal si el Govern i la resta de partits que l’han recolzat fossin dignes representats del poble que els ha elegit, haurien de traslladar d’aquell lloc les restes del dictador i les del fundador de la Falange Espanyola, per respecte a les persones que hi van deixar la vida construint aquell mausoleu, per ser recordats a perpetuïtat els criminals de guerra, però no ha faran per manca de coratge i dignitat, no els importa que els republicans assassinats quedin postergats eternament i castigats a l’oblit permanent, degut a l’amnèsia política imposada per la TRANSICIÓ, no se’ls vol reconèixer ni concedir el dret per poder reclamar justícia.
Disposició addicional segona

Ens diu que les previsions de la present Llei, són compatibles amb l’exercici de les accions i procediments judicials ordinaris i extraordinaris establerts per llei o en els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya.

És increïble el que ens fa el Govern, ell no té el valor d’actuar d’una manera diligent rehabilitant a tots aquells republicans i ho deixa a la iniciativa privada de cada família si volen fer algun recurs, seran molt poques, ja que una gran majoria del familiars d’aquelles víctimes, també han desaparegut i altres no ho voldran fer per què suposarà el reconeixement d’aquells tribunals feixistes.

I els represaliats que no tenen familiars, qui els rehabilitarà ?

El Govern és el que hauria d’haver pres la iniciativa, però no ha tingut la valentia d’anul·lar els judicis sumaríssims militars, ara, amb la seva gentilesa que els ha caracteritzat i el redactat de la Llei, ens diu aquesta és compatible amb l’exercici de les accions i procediments judicials ordinaris i extraordinaris establers o amb els tractats i convenis internacionals.

Quina poca dignitat que demostren, envers tots aquells homes i dones, fins i tot criatures, que passaren per les armes; si poguessin aixecar el cap sentiren ràbia i vergonya de com són tractats, només per dignitat política no són mereixedors d’aquest tracte inhumà.
Disposició derogatòria

Diu en congruència amb el que estableix el punt 3 de la Disposició Derogatòria de la Constitució, es declaren expressament derogades totes les lleis franquistes que fins ara s’han vingut aplicant i fan un detall de les que queden derogades.

Declara expressament derogades totes les lleis franquistes que fins ara s’han vingut aplicant.

Jurídicament entenem que quan una llei queda derogada, la seva efectivitat és a partir de la seva publicació, però mai té efectes retrospectius.

A la vista d’aquesta derogació, caldrà veure que faran els Tribunals, admetran recursos de revisió ? L’experiència ens ha demostrat que els diferents recursos que s’han presentat en el transcurs del últims anys, tot han estat denegats.

Amb això volem dir que en el supòsit de que els familiars presentem el recurs de revisió individualment, que és la única possibilitat que insinua la Llei, el resultat serà totalment negatiu, amb la derogació de les lleis els Tribunals continuaran refusant-los, aquesta es la raó per la qual el Ministeri de Justícia facilitarà aquella indignant DECLARACIÓ

Malgrat que declara que els judicis i els tribunals eren il·legítims, no els anul·la, per tant serà el reconeixement i la legalització definitiva del crims comesos per aquell règim feixista i de tots aquells judicis il·legals.

Entenem que davant de la conducta de les Corts Generals, només ens queda l’alternativa per part de les famílies de les víctimes del franquisme, que la de recórrer a les institucions internacionals, almenys per treure els colors dels polítics que han aprovat aquesta Llei.



Regresar al contenido | Regresar al menú principal