A P M I LL C


Ir al Contenido

Discurs d'en Pere Fortuny i Velázquez, com a President en Funcions,pronunciat durant l'Acte d'Homenatge als republicans assassinats pel Franquisme en el Camp de la Bota entre els anys 1939 i 1952, celebrat el dia 18 d'Abril de 2010, Organitzat conjuntament am

Discurs d'en Pere Fortuny i Velázquez, com a President en Funcions,pronunciat durant l'Acte d'Homenatge als republicans assassinats pel Franquisme en el Camp de la Bota entre els anys 1939 i 1952, celebrat el dia 18 d'Abril de 2010, Organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i el Memorial Democràtic.

En nom de l’A.P.M.I.LL.C, volem fer arribar el nostre agraïment a l’Ajuntament de Barcelona i al Memorial Democràtic, per lacol.laboració que hem recut en organitzar aquest acte de solidaritat amb les víctimes republicanes, que foren assassinades en auest indret conegut pel Parapet del Camp de la Bota durant els anys 1939 fins el 1952.
vegada finalitzat el concert que interpretarà l’orquestra municicipal de Barcelona, l’Ajuntament e Sant Adrià de Besòs i en el seu nom el seu alcalde el senior Canga, inaugurarà un plafó esplicatiu dels fets que van succeir en aquest lloc que han instal.lat a poca distància de on estem, raó per la que volem agriar-li l’esforç que han fet per fer-ho coincidir amb aquest acte.

Hble. Conseller St. Joan Saura, Sr. Ignasi Cardelús delegat de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, senyor Miquel Caminal director del Memorial Democràtic, senyors diputats, alcaldes, regidors, representants de les associacions i entitats memorialistes, amics i familiars, avui és un dia històric per les v´`ictimes del franquisme i pels seus familiars, moltes gràcies per la vostra presència.
ès de la mort del dictador, es van fer uns pactes de silenci entre determinades elits, per amargar la sang vesada per liquidar la República, va ser més una transacción que una transició democràtica, que van perpetre mantener intactes les estructures del poder polític i econòmic del regime franquista, imposant i acceptant l’oblit pels milers de dones i homes empresonats,exiliats o assassinats per defensar les llibertats democràtiques.

Les primeres Corts suposadament democràtiques van aprovar la Llei d’Amnistia l’any 1977, que és totalment contradictòria amb les disposicions de la Convenció dels Drets Humans de les Nacions Unides, a la que Espanya si va adherir i signar a l’any 1977, uns mesos abans de l’aprovació de la esmentada llei.
proposta del Govern espanyol, les Corts Generals també van aprovar la descafeïnada Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, que no té conseqüències jurídiques sobre les sentències franquistes, malgrat les promeses públiques fetes pel Govern, negant-se a complir el compromís internacional de solidaritat, justícia i veritat envers els crims contra la humanitat.
nomès ens mancava conèixer la resolució dictada per la Fiscalis General de l’Estat, per considerar improcedent el recurs de revisió presentat pel Govern de la Generalitat a proposta del Parlament de Catalunya, del judici que van condemnar a mort al nostre president Lluís Companys, argumentant que les sentències són nul.les de ple dret, per aplicació directa de la Llei de la Memòria Històrica, això és una fal.lacia.’ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va publicar un escrit a la premsa, dient entre altres coses que el President Companys mereixia una altre resposta, que no és admissible que el Fiscal General de l’estat refusi la nul.litat del seu judici i que és una greu ofensa al seu honor i a la memòria de Catalunya.

És molt dolorós i indignant els danys que s’està causant a les víctimes republicanes en plena i suposada democràcia.
no demanem venjança, exigim que es faci justícia, que aflori la veritat i la reparació de les víctimes, volem que es tanquin les ferides que encara estan oberts.

Últimament hem pogut comprovar que el Tribunal Suprem ha arribat a l’escàndol jurídic d’admentre a tràmit una querella per prevariació, presentada per la dreta feixista espanyola, hereva d’aquella criminal dictadura, causant de tota aquella dissortada desgràcia, contra el jutge Baltasar Garzón, per intentar investigar els crims contra la humanitat que és van dur a terme durant la dictadura.
ú pot imaginar-se que un jutge del Tribunal de Núremberg, pogués ésser processat per haver jutjat i condemnat als responsables de l’Holocaust ?
Espanya sí que és possible. Espanya és diferent.



Regresar al contenido | Regresar al menú principal