A P M I LL C


Ir al Contenido

Discurs dia 14 d'Aril 2011 en el Parlament de Catalunya amb motiu de l'homenatge als represaliats pel franquiste

Discurs dia 14 d'Aril 2011 en el Parlament de Catalunya amb motiu de l'homenatge als represaliats pel franquiste

En nom de L'Associacio Pro-Memòria als immolats per la Llibertat a Catalunya ( A.P.M.I.LL.C.),agrair a la M.H. Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, als membres de la seva Mesa, diputats i diputades, amics i familiars, la vostra presència en aquest tradicional acte d'homenatge a les persones que foren assassinades durant el franquisme, com a reconeixement al sacrifici que van haver de patir tots aquells homes i dones, per defensar les llibertats democràtiques i els drets socials, raó per la que foren sotmesos a uns judicis militars i condemnats a la pena de mort, sense dret universal a poder-se defensar.
És molt trist pels familiars d'aquelles víctimes, que després de més de trenta anys de la instauració de l'actua'l democràcia, encara no haguem pogut aconseguir la seva rehabilitació jurídica, malgrat l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica, que no ha resolt res, sinó tot el contrari, els hi nega la possibilitat de ser rehabilitats jurídicament, declarant només les sentències i els tribunals militars franquistes injustos per il·legítims, però no nuls de ple dret per il·legals, degut a la falta de voluntat política del Govern espanyol, malgrat haver-se comprometre's públicament que ho faria i la interpretació particular que en fan de la llei els tribunals de justícia.2 d'octubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la resolució d'instar al Govern de la Generalitat, que plantegés davant del Tribunal Suprem el recurs de revisió per aconseguir l'anul·lació de la sentència dictada pel Consell de Guerra, que va condemnar a la pena de mort del nostre President Lluís Companys i Jover, i a la vegada que fes políticament lo necessari per aconseguir reparar el seu honor, la qual cosa no s'ha aconseguit fins el dia d'avui.generalitat de Catalunya, no va tenir massa pressa en presentar el recurs de revisió, no ho va fer fins al cap d'un any, però el Fiscal General de l'Estat no el va admetre a tràmit, basant-se amb la Llei de la Memòria Històrica, al·legant que les sentències eren nul·les i inexistents de ple dret, a l'haver estat expulsades de l'ordenament jurídic, pel que resultava legalment improcedent, la interposició del recurs de revisió davant del Tribunal Suprem.ïblement la Generalitat va acabar acceptant i donant per bona la resolució de la Fiscalia, malgrat que la nostra associació li va demanar que recorris aquella resolució per la seva incoherència i no hem sabut mai més res.assistit a reunions de diferents juristes, tots han coincidit en que la resolució del Fiscal General de l'Estat és una fal·làcia, doncs, les sentències continuen sent fermes, ja que no han estat anul·lades de ple dret per part de la Llei de la Memòria Històrica ni per cap Tribunal.hem rebut una interlocutòria del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, en la qual a la part dispositiva diu: “ Que les sentències penals a que foren sotmeses totes aquelles persones són fermes amb efecte de cosa jutjada i per tant no son nul·les de ple dret”, com contràriament afirma el Fiscal General de l'Estat.una altra banda ka Sala de lo Militar del Tribunal Suprem, ha dictat una sentència a resultes del recurs de revisió que havien interposat els familiars del poeta Miguel Hernández, en la que tampoc l'admet a tràmit, però en aquest cas hi hagut un fet molt important, que cal ressaltar i és el de que un membre d'aquest Tribunal ha emès un vot particular, afirmant que la Llei de la Memòria Històrica, no permet la nul·litat de ple dret les sentències dels consells de guerra i que el recurs de revisió tenia de ser admès a tràmit.podíem imaginar-nos que amb la instauració de la democràcia, ens trobaríem amb aquesta interferència política i amb aquest buit jurídic, oblidant-se del martiri que van passar milers de famílies, en el transcurs dels quaranta anys de dictadura feixista, això que nosaltres mai hem demanat venjança, però si que reclamem justícia i aquesta passa per la seva rehabilitació jurídica, però incomprensiblement malgrat haver transcorregut més de quaranta-cinc anys de la mort del dictador, fins ara se'ns ha negat, per la manca de voluntat política dels governants.en compte totes aquestes circumstàncies, ens prenem la llibertat de demanar a M.H. Presidenta del Parlament de Catalunya, a la seva Mesa i als diferents grups parlamentaris, que formen part del nostre Parlament, que reiniciïn les gestions que siguin necessàries, juntament amb el nou Govern de la Generalitat, per aconseguir l'anul·lació d'ofici de ple dret, però, no només de la sentència del President Companys, sinó també de la resta de persones que foren també jutjades il·legalment i assassinades per ordre del dictador el general Franco.familiars ens preguntem moltes vegades, és políticament i moralment acceptable, que malgrat els anys transcorreguts totes aquelles víctimes encara continuïn estant classificades com a delinqüents i que l'estat democràtic que gaudim els hi negui la seva rehabilitació jurídica?demano que per part de tots reflexionem i actuem en conseqüència, la nostra societat té un deute personal i moral amb totes aquelles víctimes i no podem deixar que amb el temps es vagi diluint i oblidant, històricament seria vergonyant per una societat que diu ser democràtica. El poble que vol oblidar el seu passat, perd la seva identitat.


Pere Fortuny i Velázquez
President de l'Associació Pro-Memòria als immolats per la Llibertat a Catalunya



Regresar al contenido | Regresar al menú principal