A P M I LL C


Ir al Contenido

Intervenció al Parlament de Catalunya

Intervenció al Parlament de Catalunya
de febrer de 2009


Hem de felicitar-nos pel projecte que se’n presenta de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura franquista, i tenir l’oportunitat per poder donar la nostra opinió, tot i que considerem que arriba amb una demora de més de trenta anys, malgrat el retard, que sigui benvinguda.

És un pas més per aconseguir la recuperació de la memòria històrica, tot i que encara hi ha partits que ho volen amagar i demanen l’oblit per no reobrir ferides, paraules pronunciades recentment per un expresident de la Generalitat de Catalunya en una conferència de premsa a Madrid.
ens preguntem: és que han estat tancades les ferides del republicans assassinats?
que aquest projecte de llei, tingui més efectivitat a l’hora de la seva aplicació, que no ha tingut la mal anomenada llei de la Memòria Històrica, ja que el Govern espanyol va incomplir les promeses públiques que havia fet.
Generalitat de Catalunya té de tenir la iniciativa dels treballs de recerca i l’obligació de promoure la localització de les fosses, independentment de que els familiars de les víctimes o les entitats públiques o privades sense afany de lucre, puguin instar al Govern a localitzar-les senyalant llocs determinats.
que no ens satisfà, és que les despeses derivades de les actuacions per a la localització i la identificació de les persones desaparegudes, quedi condicionat a que hi hagin disponibilitats pressupostàries, això pot ésser un problema a l’hora de l’obertura d’alguna fossa, es podria donar el cas de que l’administració dones com a resposta de que no hi ha disponibilitat econòmica per fer els treballs, això crearia frustracions als familiars de les víctimes, que després de tants anys no sigui possible realitzar-ho per manca de diners.
quan la Generalitat presenta els pressupostos per ser aprovats, hauria de incloure una partida per possibles imprevistos, com també senyalar un termini màxim per realitzar els treballs de localització, quan sigui denunciat el lloc on estan suposadament enterrades les víctimes, i que la burocràcia típica de les administracions no allarguin els tràmits indefinidament
senyalar expressament que el 15 de febrer passat, va ser el 70 aniversari del inici dels afusellaments de republicans en el Camp de la Bota.
el Cementiri de Montjuïc no solament hi ha la fossa comú que coneixem amb el nom del Fossar de la Pedrera, lloc on s’enterraven els republicans que foren condemnats a la pena de mort per REBELIÓN MILITAR, si no que n’hi una altre de fossa que està situada a la 11ª Agrupació de Sant Jaume, on també hi ha víctimes de la repressió franquista.familiars no se’ns comunicava el dia del seu afusellament, se’ns donava la notícia d’una manera freda per part del funcionari de guàrdia de la porteria de la presó, el dia que anàvem a portar el paquet de la roba neta o del menjar, actuaven premeditadament amb una cruesa i un menyspreu inhumà, la qual cosa vol dir que podien haver passat varis dies des de el seu assassinat, per ells, aquells homes i dones no eren éssers humans, eren només: “rojos separatistes”
víctimes una vegada afusellades en el Camp de la Bota, els seus cossos eren transportats amb caixes de plàtans apilonades a la plataforma d’un camió, fins el Cementiri de Montjuïc, allà eren tirats en alguna de les dues fosses senyalades, colgats de calç i terra, per que la putrefacció fos molt més ràpida, se’ns va negar rotundament a les famílies recuperar les seves despulles.
el registre de cementiris només hi figuren els noms dels afusellats en el Camp de la Bota, però es desconeix el número i el nom de les víctimes de les saques de presoners, que diàriament feien els falangistes a les nits, els quals ja no els tornaven a veure mai més els seus familiars, ni els companys de presidi, es desconeix el lloc on podien ser tirats, possiblement a una de les fosses del Cementiri de Montjuïc.
familiars estem molt decebuts, ens sentim enganyats amb la recent aprovada Llei de la M. H., després de més de 30 anys de la mort del criminal de guerra el general Franco i d’una suposada democràcia, nega la rehabilitació de tots aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar les llibertats democràtiques.
que el Consell d’Europa va condemnar els crims contra la humanitat que es van cometre entre el 1939 i 1975; les Nacions Unides han demanat al Govern espanyol l’anul·lació de la Llei d’Amnistia de l’any 1977 i les protestes d’Amnistia Internacional contra la Llei de la Memòria Històrica, el Govern espanyol es mostra insensible a les recomanacions internacionals i continua negant tot el que havia promès públicament.
mai hem demanat venjança, només exigim justícia.
preàmbul del projecte d’aquesta llei de fosses, ens diu que l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, disposa que la Generalitat i els altres poders públics, han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya, com a patrimoni col·lectiu de la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques, i insta a adoptar les iniciatives institucionals necessàries pel reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que van patir persecució pels seus ideals.



Regresar al contenido | Regresar al menú principal