A P M I LL C


Ir al Contenido

LA DEMOCRÀCIA I LA JUSTÍCIA ESPANYOLA

LA DEMOCRÀCIA I LA JUSTÍCIA ESPANYOLA


La nostra Associació porta treballant des de 1976, per recuperar i rehabilitar a totes aquelles dones i homes republicans, que foren assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan encara no s’havia aprovat la mal anomenada Llei de la Memoria Històrica 52/2007 de 27 de desembre, la Mesa de Catalunya d’associacions varem demanar als diferents grups parlamentaris catalans que, des del Parlament de Catalunya es reclamés l’anul.lació dels judicis sumaríssims militars al Govern espanyol; uns ens contestaren que ja ens donarien la desposta, però mai la tinguérem, i els altres que no volien fer el ridícul. La realitat va ésser que només trovarme indiferència política.

Desprès de varis anys, concretament el 2 d’cotubre de 2008, el ple del Parlament de Catalunya adoptà la Resolució de vindicació del president Lluís Companys i Jover, en la qual s’instava al Govern de la Genaralitat, a fer el que sigui necessari jurídicament i políticament per aconseguir reparar el seu honor i l’anul.lació del seu il.legal judici, tenint en compte la condició d’il.legitimitat del tribunals franquistas, tal com els declara la covarda i vergonyant LLei de la Memoria Històrica, pero a la resta de republicans també assassinats no se’ls va tenir en compte en aquesta resolució. Actitud molt decebedora per als familiars de totes aquelles víctimes. Podem cosiderer-ho com un oblit o va ésser intencionadament?

El dia 13 d’octubre de 2008, la senyora Maria Lluïsa Gally, néta del President Companys, va lliurar el Ministeri del Justícia la sol.licitud per aconseguir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL, del seu avi, d’acord amb l’article 4 de la Llei 52/2007, que no té cap valor jurídic ni patrimonial, només és un reconeixement simbòlicament moral, el qual no el necesitaba, de la mateixa manera que la resta de republicans assassinats, que mai van perdre la moral ni la dignitat per part del seus familiars, demanar aquella DECLARACIÓ, creiem que és una humiliació més que se’ls fa per llei en plena demovràcis, naturalment va estar mal asesorada, Aixa li vàrem dir personalment el dia 15 d’octubre de 2008, quan la saludarem al Fossar de la Pedrera.

El Govern de la Generalitat va trigar un any a posar en marxa la resolució del Parlament, concretament en la cesio de govern celebrada el dia 15 d’octubre de 2009, va prendre l’acord de plantejar d’ofici davant del Tribunal Suprem, un recurs de revisió per aconseguir l’anul.lació de la sentència dictada el dia 14 d’octubre de 1940, pel conseller de Guerra d’Oficials Generals, que condemnava a la pena de mort al President Lluís Companys i Jover i que va ser ejecutada amb carácter d’urgència a l’endemà, el 15 d’octubre de 1940, al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.


El pasta 5 d’abril, el FISCAL GENERAL DE L’ESTAT, en desposta al recurs de revisió presentat per la Generalitat en el qual es demanava l’anul.lació del Consell de Guerra, va resoldre no admetre’l a tràmit d’acord amb la Llei de la Memoria Històrica, interpretant que les sentències són nul.les de ple dret, a l’haver estat expulsades de l’ordenament jurídic, resultant legalement improcedent la interposició de recurs de revisió davant el Tribunal Suprem; la realitat és que la sentència continua estant vigent, de la mateixa manera que les dels altres republicans assassinats.

El Fiscal General de l’Estat, en el context de la seva resolució, té la gosadia i la burlesca de fer un estudi irresponsable de dret comparat amb d’altres països del nostre entorn, com Alemanya i Austria, que per Llei aprovada pel seus Parlaments anul.laren en bloc totes les sentències dictades durant l’ època nacionalsocialista, sense necessitat d’un examen de cada cas en concret i la Fiscalia n’era l’òrgan encarregat d’expedir el corresponent certificat d’anul.lació, la qual cosa no succeeix a Espanta amb la Llei de la Memoria Històrica, aquesta no anul.la els judicis sumaríssims militars dictats per aquells criminals tribunals militars, només els declara injustus peri l.legítims i no nuls peri l.legalitat i el mateix Fiscal nega a certificar l’anul.lació de ple dret malgrat la seva resolució.

El Ministeri de Justícia es contradiu amb la Fiscalia General, ja que nega amb tota rotunditat a certificar l’anul.lació de ple dret, només facilita a qui ho demani i prèvia presentació d’una sèrie de documents, una DECLARACIÓ DE BONA CONDUCTA, si procedeix, després de ser revisat l’expedient, la qual no té cap valor jurídic ni patrimonial. D’acord amb la mateixa Llei de la Memòria Històrica, mostrant la manca de professionalitat i d’escrúpols del Fiscal General, doncs, la seva resolució és un engany més de les institucions estatals, amb el consentiment del Govern Espanyol.

El Fiscal General de l’Estat, ha dictat una resolució indignant, atrevint-se a comparar-la amb el que han fet altres països, la qual cosa podem considerar que és una veritable burla i un escarni per tots el ciutadans que fórem represaliats pel franquisme, és vergonyós que després de trenta-cinc anys de la mart del dictador i criminal de guerra del general Franco, i trenta-tres de la instauració de la suposada democràcia, se’ns continua negant ka rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

Arribem a la conclusió que el Fiscal ha fet el que li ha ordenat el Govern espanyol, tenint en compte que aquest va fer aprovar per coverdia política a les Corts Generals, la vergonyant i descafeïnada Llei de la Memòria Històrica, amb els vots de tots el grups paralamentaris, excepte ERC i el PP ( per raons molt diferents ), que nega l’anul.lació dels judicis sumaríssims militars, malgrat ser dictats per uns tribunals militars il.legals.

Després de la vergonyant fal·làcia dictada pel Fiscal General de l’Estat, negant-se a admetre el recurs de revisió del President Lluís Companys i el silenci del Govern Espanyol, hem preguntat a la Generalitat de Catalunya, quines mesures polítiques i jurídiques està prenent per aconseguir que sigui anul.lat el judici del President Companys i els de la resta de republicans assassinats, malgrat la negativa del Fiscal. De moment no ens ha contestat i tenim molt poques esperances de tenir una resposta positiva.

Aquest és el deute que té pendent l’actual democràcia envers tots els represaliats pel franquisme, sent-ne totalment responsables tots els Governs democràtics espanyols, i també els diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, per la manca de sensibilitat que han demostrat en el transcurs de tots aquests anys, constatant que no han tingut la voluntat política ferma ni les ganes de voler resoldre el problema, per tancar les ferides de totes les famílies a les que se’ls va arrabassar el pare, la mare, l’avi o el germà per defensar la legalitat constitucional de la República.

Quan sentim algun polític que diu públicament que Espanya està gaudint del període més llarg de pau i benestar de la seva història democràtica, ens sentim ofesos, doncs, és possible que el pregoner de tan dissortades paraules, els seus orígens puguin ser franquistes o bé és un panxa contenta i s’oblida de les famílies que partiren la cruel repressió i no han estat rehabilitades, malgrat aquesta suposada pau i benestar. L’exemplar i modèlica transició democràtica espanyola, ens ha portat per aquest amarg camí, imposant l’oblit per covardia.

Enguany serà el 70è aniversari de l’assassinat del President Lluís Companys, en tots els trenta-cinc de democràcia, les institucions catalanes mai s’han dignat a tributar-li un homenatge nacional, vergonya per un país que vol ser una nació i poder decidir per ella mateixa.

Ha estat molt sorprenent el fet que ha tingut més ressonància política i social, l’acceptació per part del Tribunal Suprem de les denúncies d’origen feixista contra el jutge Garzón per prevariació, en haver volgut investigar els crims del franquisme, que la resolució dictada pel Fiscal General de L’ Estat, negant l’ acceptació del recurs de revisió del judici militar il.legal del President màrtit Lluís Companys.

Els republicans assassinats per defensar la legalitat constitucional de la República han estat condemnats dues vegades: La primera, durant la repressió de la sagnant dictadura del criminal de guerra el general Franco, amb l’especial benedicció i consentiment de l’església catòlica: i la segona, per l’actual i suposada democràcia. Aquesta segona és molt més dura pels que teníem l’esperança, amb la nova democràcia, d’aconseguir la rehabilitació jurídica dels nostres familiars.

La prova la tenim en el resultat de la recent votació del dia 20 de juliol passat al Congrés dels Diputats en el debat de Política General, després de discutir la proposta de resolució presentada per ERC, d’impulsar les accions necessàries per tal que l’estat espanyol declari nul.la de ple dret la condemna del President Lluís Companys, tenint en compte la resolució dictada pel Fiscal General de l’Estat.

Uns dies abans de fer-se la votació, la nostra Associació es va dirigir per escrit a tots els grups parlamentaris que tenen representació a les Corts Generals, demanant que hi votessin a favor, alguns ens van escoltar, però la decepció va ser la indignant resposta negativa del Partit Socialista de Catalunya.

El resultat de la votació va ser el següent:


26 vots a favor

2 abstencions

319 vots en contra


Els vots favorables van ser de : ERC, ICV, IU, CiU, PNV i Grup Mixta.


Els 319 vots negatius, corresponen a la suma dels grups Partido Popular i Partido Socialista Obrero Español, entre aquests hi ha els 25 vots dels diputats socialistes catalans increïble i a la vegada, indignant, tenint en compte que a nivell del Parlament de Catalunya van votar a favor de la resolució de reclamar la rehabilitació del President, presentant a través de la Generalitat de Catalunya, un recurs de revisió del seu judici militar il.legal i, en canvi, a Madrid voten en contra de la seva rehabilitació; més incoherència impossible.

El dia 9 de setembre passat, Esquerra Republicana va presentar una moció conseqüència de la interpel·lació urgent al Congrés de Diputats, sobre el reconeixement de la nul.litat de la sentència del Tribunal Militar que va condemnar a mort al Molt Hble. Sr. President Lluís Companys i Jover, i va ser debutada en el Congrés de Diputats el dia 14 de setembre, novament tingueren la negativa del PSOE i PSC, la intervenció va ser a càrrec d’un diputat català socialista, recalcant que la família del President, ja havia exercit el dret a obtenir la DECLARACIÓ DE REPARACIÓ I RECONEIXEMENT PERSONAL del Ministeri de Justícia i per tant el Govern ja havia complert d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica.


PER NOSALTRES, PEL POBLE DE CATALUNYA, CONSIDEREM AQUESTA ACTITUD INTRANSIGENT DEL GOVERN I DEL SEU GRUP PARLAMENTARI COM UNA BURLA MÉS ENVERS EL NOSTRE PRESIDENT.


Queda pendent de debatre en el Congrés dels Diputats, la proposta de Llei presentada pel grup parlamentari d’ERC-IU-ICV, que va ser presentada el 15 d’abril passat, demanant l’anul·lació de ple dret de tots els judicis militars.

El 14 de setembre passat, el grup parlamentari de Convergència i Unió, també va presentar en el registre del Congrés de Diputats, una proposta No de Llei demanant el reconeixement de l’anul·lació de totes les sentències dictades durant i desprès de la guerra civil en vulneració dels drets fonamentals i llibertats públiques.

Veurem quan seran debutades les dues propostes en el Congrés dels Diputats i quin resultat aconseguirem.


No hem llegit a la premsa escrita, ni sentit cap comentari per la radio, ni vist per la TV

( ara que per qualsevol tonteria s’ obre algun debat ) que s’ha negat la rehabilitació jurídica del nostre President màrtir Lluís Companys i Jover i de la resta de republicans represaliats pel franquisme.



Mollet del Vallès a 10 d’octubre de 2010

ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA


Regresar al contenido | Regresar al menú principal