A P M I LL C


Ir al Contenido

Projectes


Anul·lació dels judicis sumaríssims militars


L’Associació va trametre diversos escrits sol·licitant la promulgació d’una llei per anul·lar els judicis sumaríssims militars a S. M. El Rei Joan Carles I, a presidents del govern, Felipe González i José María Aznar; als ministeris de Justícia, Interior i Defensa, i al Defensor del Poble. Totes les respostes van ser inexistents, evasives o directament negatives.

El dia 12 de desembre de 2002 l’Associació va rebre la resolució del Ministeri de Defensa en la que es comunicava que no s’admetia la petició d’anul·lació i es donava com alternativa la iniciativa legislativa popular, reconeguda per l’article 87 de la Constitució Espanyola, que ha d’estar recolzada per més de 500000 signatures acreditades.

El dia 1 d’abril de 2003 l’Associació va iniciar una campanya d’adhesió dirigida a més de 150 ajuntaments, les quatre diputacions catalanes i les comunitats autònomes on no governés el Partit Popular, per elevar al Govern Central la petició d’anul·lació dels judicis sumaríssims militars. El resultat de la campanya va ser positiu i es van fer arribar còpies de les adhesions als diversos òrgans de govern de la Generalitat i del Govern Central amb respostes dispars.

Per part del President del Govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, es va informar a l’Associació que en el Consell de Ministres del dia 10 de setembre de 2004 es tractaria la petició. Es va aprovar la creació d’una Comissió Interparlamentària per estudiar la situació de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme (Real Decret 1891/2004, de la de setembre, publicat al BOE del 20 de setembre de 2004) en la que es comptava amb la presència de representants de les associacions afectades o vinculades al tema.

Després de l’aprovació de la Llei 52/2007 de 26 de desembre, per la que es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures en favor d’aquells que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, l’anomenada “llei de la memòria històrica”, els familiars d’aquelles víctimes ens sentim totalment traïts, per la burla i l’escarni que representa, que demostra la manca de sensibilitat i la covardia política del partit governant per por a la reacció que puguin tenir el Partit Popular, l’Església catòlica, els militars i altres poders fàctics. La democràcia continua estant vigilada.

Investigació històrica per actualitzar el cens dels executats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1952.

L’Associació ha promogut el llibre “Justícia, no venjança” de l’historiador Joan Corbalán.


Regresar al contenido | Regresar al menú principal